Parcel·les a València - venda i lloguer de particulars i professionals
On comprar terrenys a Valencia
El valor mitjà de sòl urbà a la província de València és un dels més elevats de la comunitat autònoma, amb poc més de 160€/m². Les zones amb terrenys urbans més barats en venda són: Llíria, Sueca, Barxeta, Bunyol i Castelló. Per la seva banda, els solars més cars es troben a Carpesa, Gandia, Requena i València. La major part de la població resideix prop del litoral, la qual cosa provoca una major demanda de sòl i, en conseqüència, un augment del seu valor, que oscil·la entre els 1.000€/m² fins a més de 3.000€/m² en aquestes localitats.
En general, els terrenys més barats de la província de València estan situats als municipis d'Annauir amb el preu mínim de 0,10€/m², Alboraig amb 0,30€/m² i Carrícola amb 1€/m². El valor de les parcel·les en aquestes localitats és tan reduït per la gran disponibilitat de terreny no urbanitzable en venda en aquestes zones.
Sòl d'alt valor a la Comunitat Valenciana
La província de València se situa a l'est del país, a la part central de la Comunitat Valenciana. Té una superfície que supera 1.000.000 d'hectàrees, el que suposa més del 45% del total de la comunitat autònoma. La gran influència del mar Mediterrani i la seva localització generen un clima que es caracteritza pels seus hiverns suaus i estius calorosos. El paisatge presenta dos relleus clarament diferenciats: l'ampli litoral i la zona muntanyosa de l'interior. Les bases de la seva economia s'assenten al desenvolupat teixit industrial i, sobretot, al turisme de sol i platja. Gràcies a això, compta amb una xarxa de comunicacions de primer nivell.
El valor mitjà de sòl urbà a València és molt semblant a la província d'Alacant. I és que són dos territoris que concentren la majoria del seu terreny urbà a la zona del litoral. Aquest fet genera una demanda més gran, la qual cosa es tradueix en un augment del preu mitjà dels solars urbans. Les finques rústiques experimenten una situació similar, ja que és una província de gran explotació agrícola.
En els darrers anys, ha crescut la superfície urbana i urbanitzable, sobretot a la zona de costa. Es tracta d'una zona atractiva per a la inversió, especialment pel seu valor paisatgístic. El terreny rústic ha tingut més demanda a les comarques de major activitat agrícola, com les de Sagunt, Riberes del Xúquer i Gandia.
Un lloc de gran riquesa paisatgística i desenvolupament agrícola
El sòl rústic a València abasta més de 850.000 hectàrees. Té un paisatge que està perfectament diferenciat per dues unitats de relleu: els contraforts del Sistema Ibèric i la depressió valenciana.
És un lloc amb gran desenvolupament agrícola. De fet, es destina a l’explotació agrària més del 30% del total del territori, és a dir, una superfície que supera les 330.000 hectàrees. A les seves terres predomina l'agricultura de regadiu, sobretot a les zones al·luvials costaneres. Els cultius més destacats són els cítrics, especialment la taronja, omnipresent a les comarques de Sagunt, Riberes del Xúquer i Gandia. Fruiters i hortalisses també tenen gran importància, sent els cultius més significatius la síndria, la carxofa i la ceba. Cal no oblidar la tradició de l'arròs, un dels principals cultius del territori valencià, així com la vinya no associada. Altres cultius que també tenen certa rellevància són: l'ordi, els oliverars, el blat, la civada, la patata d’erb i la veça per a farratge.
El terreny forestal té una àmplia extensió, que abasta més del 50% de la província en superar les 550.000 hectàrees. Està dividit en muntanya oberta, muntanya per a fusta i muntanya llenyosa. Els prats i les pastures tenen menys influència respecte a la resta de regions. I és que no ocupen ni l'1% del total del territori valencià.
La zona de costa acull les superfícies de terreny més grans
L'extens litoral acull els municipis de més superfície, generant el fenomen de superpoblació a molts d'ells. El resultat és el contrast poblacional entre la zona de costa i les comarques de l'interior. La ciutat de València reuneix la superfície més gran de territori, així com el percentatge de població més elevat. En la seva totalitat hi ha més de 40.000 hectàrees de solars urbans i més de 25.000 hectàrees de terreny urbanitzable a València. Les parcel·les residencials, amb una extensió que supera les 10.000 hectàrees, tenen més presència als municipis de València, Torrent, Gandia, Paterna i Sagunt.
Una de les indústries més importants d'Espanya
Compta amb més de 300 polígons industrials, els quals reuneixen més de 8.500 hectàrees de sòl industrial. Es tracta d´un teixit industrial fort i competitiu, que s´ha consolidat a nivell nacional i internacional, gràcies a la innovació i l’adaptació als nous temps. De fet, és una de les províncies que genera més ocupació industrial. Per tot això, ha esdevingut una de les bases de l'economia del territori valencià, juntament amb el turisme. Els sectors més destacats són el tèxtil, el manufacturer i l'agroalimentari.
València, un dels grans valors del país
És una de les províncies valencianes més potents a nivell industrial i agrícola. Com a la resta de la comunitat autònoma, el turisme és la joia de la corona de la seva economia, especialment el de sol i platja. Això ha derivat en un augment del sòl urbà i urbanitzable a l'ampli litoral, zona interessant per a la possibilitat d'inversió. En definitiva, és un lloc desenvolupat d'alta vàlua natural.
- Quins són els llocs més bonics de la ciutat de València?
Un dels llocs més bonics de la província de València és la Ciutat de les Arts i les Ciències. És una obra moderna que va ser construïda per l'arquitecte Santiago Calatrava el 1998. A la ciutat es presenten el museu de les Ciències, l'Oceanogràfic i l'Hemisfèric. D´Altres llocs emblemàtics i bonics són:
-
Castell de Xàtiva
-
Mercat Modernista València
-
Casa-Museu Benlliure
-
Llotja de la Seda
-
Palau de Cervelló
-
Monestir de Cotalba
- Albufera de València
-
- Quins són els pobles més bonics de la província de València?
La província de València compta amb uns pobles de gran valor històric i cultural, a més de disposar de bells paisatges naturals.
Els pobles més bonics i destacats són:
- Bocairent
- Chulilla
- Chelva
- Xàtiva
- Sagunt
- Ontinyent
- Alpuente
- Ayora
- Què es conrea a la província de València?
A la província de València principalment es conreen cítrics com ara taronges, llimones i mandarines, això converteix la província en una de les més importants exportadores dels cítrics a Espanya. També la província compta amb la fruita dolça de pinyol, a les muntanyes es poden trobar uns fruits secs (ametlla, garrofes, nous) i aquí es produeix el torró més famós d'Espanya.
- Quins documents es necessiten per calcular la Plusvàlua?
Per calcular la plusvàlua a la província de València cal tenir els documents següents:
- La data de compra i la data de venda de l’immoble.
- Els anys que han transcorregut entre ambdues dates.
- El valor cadastral del sòl de la propietat.
- La revalorització del sòl durant els anys que has estat el propietari.
- El gravamen que imposi el teu ajuntament.
-
Les bonificacions sobre l’impost.
- Què es necessita per calcular la Plusvàlua a València?
Cal calcular el valor cadastral del sòl, abonar la taxa de revalorització que fixa l'ajuntament on està ubicada la propietat i saber si hi ha bonificacions concretes de l'ajuntament local. D'altra banda, en general, l'impost de plusvàlua és únic per a cada localitat i no pot excedir el 30%.
- Quins ajuts i subvencions hi ha a València per a la instal·lació d'energies renovables?
Actualment a la província de València hi ha les ajudes i subvencions següents:
-
Bonificació de l'IBI (Impost sobre Béns Immobles). Les bonificacions de l'IBI depenen de cada ajuntament i arriben al 50% de subvenció.
-
Bonificació de l'ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres). Aquest tipus de l'impost només es paga una vegada i la bonificació pot arribar al 95%.
-
Ajuts Next Generation. Els imports d'aquest tipus d’ajuts són 600 € per cada kWp de la instal·lació i 490 € per kWh a la bateria, en el cas de les instal·lacions menors de 10 kWp. També, en el cas de les instal·lacions de més de 10 kWp els ajuts varien entre 450€ i 300€ per kWp instal·lat.
-
Els ajuts autonòmics són els ajuts per a les petites empreses que augmenten la rendibilitat de l'autoconsum.
-
Deduccions de l'IRPF (que s'aplica quan es fa la Declaració de la Renda). Amb aquest tipus de deducció es pot obtenir fins al 20% de la inversió.
-
- Quins tipus d'indústria hi ha a la província de València?
La majoria dels sectors industrials se situen a València, la capital de la província i els principals tipus d'indústria són: agricultura, tèxtil i turisme. A més, el port valencià és el primer port a Espanya en trànsit de contenidors.
- Quines localitats tenen els terrenys més barats a València?
Els municipis que presenten els valors de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable més barats de tota la província són: Carcaixent, Llaurí, Yátova, Barxeta i Llombai.